Llegir el passat per apuntalar present i futur

Article de Ruth Troyano
Temps de lectura: 9 minuts

Tres veus emblemàtiques del Pla de Bages fan un retrat de present i futur dels respectius projectes enològics i de l’esdevenir de la denominació d’origen

“Artium neix el 1908 per donar sortida als excedents de vi quan el Bages estava ple de vinya. Arribem a protegir la picapoll fins al punt d’envasar-la en una ampolla de tres quarts de litre que comercialitzàvem fins i tot a Barcelona. Per cada 10 ampolles de cava que hi portàvem, n’hi afegíem una de picapoll. Això era als anys 50. Hem fet un treball intens perquè la varietat es mantingués, quan no la coneixia ningú”, explica Anna Berenguer, enginyera agrícola especialitzada en viticultura i enologia. El Celler Cooperatiu d’Artés és pal de paller del teixit agroalimentari del Bages i Anna Berenguer l’ha dinamitzat i actualitzat en els últims 16 anys, des del seu vincle emocional i professional: “El meu pare va ser enòleg de la cooperativa i el meu avi, president, als anys 40. Jo sóc una treballadora, els he vist patir en moments de daltabaixos i sempre he pensat que empènyer ha de valdre la pena”. “Ara es potencia el concepte vinya-celler-vi i les cooperatives no sé quin paper hi hem de jugar. En tot cas, ens hem reubicat i equilibrat. Tenim 100 socis però només una desena amb vinya. Paguem el raïm al preu que volen i actuem després de forma empresarial comercialitzant els vins que elaborem. Pensem, no obstant, en fórmules noves. Hem d’enllaçar el relleu generacional que no hi és perquè la majoria de socis són grans, amb la realitat i les noves necessitats enològiques. Per això volem posar a disposició de petits projectes les nostres instal•lacions a través del programa celler-compartit”, explica amb serenor.

El Celler Cooperatiu d’Artés és un dels 5 que va impulsar la creació de la DO Pla de Bages. Creuen que l’ens està consolidat però “ens falta que ens coneguin més encara, no al Bages, sinó a fora, a Barcelona, als Vallesos… Tenim molt de futur, hem fet molt bona feina, però encara hem d’acabar d’eclosionar”, comentarà Anna Berenguer. “Hem de ser flexibles però no ens hem de perdre. Cabernets i merlots ben arrelats són la nostra base, però està clar que contemplem la mandó, la malvasia de Manresa, el picapoll, el sumoll de vinya vella… No els hem de deixar escapar. Hem de conviure els més clàssics amb els més innovadors. El límit està sempre en la qualitat”. El d’Artium és un projecte de supervivència i d’adaptació, amb un punt de risc. Anna Berenguer ho té clar: “El món es divideix entre l’agressivitat i l’egoisme i la solidaritat i el fer que valgui la pena. Nosaltres estem en aquest segon bàndol”, sentencia.

La ruta del vi de la DO Pla del Bages - Llegir el passat per apuntalar present i futur

Anna Berenguer Artium

Oriol Sant Miquel

“É

s una DO flexible i oberta, que entén les noves realitats, el clima, les acideses, els graus, la tipologia de vins, l’ús de roures diferents… M’hi he trobat una família i un grup d’amics. Tothom m’ha ajudat i a partir d’aquí m’hi he involucrat més, tot i estar al Moianès”. Ho diu sense amagar l’eufòria Oriol Garriga Solsona, enòleg al Celler Sant Miquel d’Oló. Ha estudiat enginyeria tècnica agrícola i un màster d’enologia. Sense antecedents en el món de l’agricultura i del vi, vol dedicar-s’hi de ple. Va estar buscant vinyes pel Maresme, l’Empordà i el Bages i finalment el van seduir la ubicació, l’alçada i les possibilitats d’enoturisme que se li obrien a Santa Maria d’Oló. “El celler és nou, però s’inscriu en una finca, amb ermita romànica del s. XII, que havia estat durant més de 50 anys abandonada. Quan hi vaig arribar, havia d’imaginar què podia fer. Em vaig tirar a la piscina. El 2013 vaig plantar 3 hectàrees de garnatxa negra, carinyena, trepat, picapoll blanc, chardonnay i garnatxa blanca”. Més recentment, ha plantat mitja hectàrea de picapoll i mitja més de mandó. La primera verema és al 2017 i les primeres ampolles arriben al mercat al 2018. “Estem a gairebé 800 metres d’alçada, és una zona fresca i plujosa, que treballem incorporant cobertes vegetals i cultiu ecològic. Hi entren també els animals que ajuden a descompactar els sòls. Ens movem en la permacultura i el paisatge queda reflectit en els vins monovarietals que elaborem”, adverteix. Reconeix que als inicis va dubtar de si formar part de la DO Pla de Bages o adscriure’s a la DO Catalunya: “Ara sé que em vaig apuntar a un carro molt bo. Em fascina el bon rotllo que hi ha a dins. Al Bages hi ha molts joves bojos, en el sentit positiu de la paraula. Hi ha moviment i creixement i això motiva molt als qui hi arribem”. L’admiració i el reconeixement entre elaboradors queda reflectida a les seves aspiracions: “Vull ser sostenible en tots els aspectes. Tenir un celler petit i familiar, vull ser un Fargas-Fargas de gran. Viure d’això. Fer vi i vendre’l i rebre visites, enllaçar història i modernitat. Parlar del meu estil de vida”.

“La DO Pla de Bages viu un moment absolutament fantàstic. Hi ha unitat i dinamisme en un entorn molt canviant. Som una denominació d’origen petita i això té avantatges, perquè els projectes petits són ben vistos i valorats i és un espai fantàstic per implementar canvis. El marge de maniobra és més ràpid. Hi ha flexibilitat”, explica l’enòleg Miquel Palau. Quant al paper que hi juga Abadal , és molt clar: “Malgrat ser dels grans de la comarca, ens sentim petits perquè cuidem el detall, treballem parcel·la a parcel·la i tot aquest dinamisme que hi ha al voltant el concretem amb un constant esperit innovador”. Ressalta el tarannà cooperatiu d’una denominació d’origen àgil i molt ocupada a salvar el patrimoni vegetal que li és propi. Palau argumenta: “Estic convençut que el treball de recuperació varietal que fem no serà anecdòtic, sinó que ho consolidarem i l’amplificarem amb l’ajut de la DO”. La picapoll ha estat l’emblema, però ara la recerca continua amb moltes altres. El projecte experimental de la Torre Lluvià a Manresa n’és un exemple. De les 25 varietats autòctones – no totes endèmiques del Bages – que té identificades la DO, se’n plantaran 9, com el torbat – coromina -, la malvasia roja o el negrelló per explorar-ne la viabilitat enològica i entendre-les més a fons. “Les varietats recuperades es van perdre perquè eren tardanes i ara són un actiu perquè maduren lentament, ens donen acideses més altes i graus més baixos i suporten més les puntes de calor que estem vivint”, explica Miquel Palau. No només per autenticitat i romanticisme, sinó també per pragmatisme i conveniència, el viatge al passat és avui més necessari que mai. 🍇